Estampa
Recordes al novembre, quan et vaig dir que havia vingut cercant la imatge per a una estampa? Acabo d’adonar-me’n, tan sols fa uns moments, que l’he creada, l’estampa. Aquesta tarda, al taller, on he fet una curta edició de la flor que me’n vaig endur, vaig deixar assecar i encara ara és enganxada al marc del mirall del menjador. És la meva relíquia mòbil, petita, de deu per deu centímetres. Del menjador me la vaig endur a l’habitació i tot contemplant-la em vaig adormir. Avui en llevar-me l’he tornat a observar, sense cansar-me’n. No me’n canso perquè no penso. Em buida la ment i em trasllada a la vinya, on hi trobo calma. I et farà gràcia el que ara t’explicaré. A tu que estàs en fase de recuperació t’explico que l’estampa és feta amb matriu d’envàs de tetrabric, de beguda d’arròs o potser de soja, no recordo exactament, i que la tinta la vaig reciclar d’entre els plecs d’un paper de seda rebregat, sobrant d’alguna de les companyes. Vaig posar el tòrcul a pressió gairebé màxima, vaig mullar bé el paper i vaig assecar-lo per sota del punt just, perquè es doblegués al pas del cilindre i es definís el perfil que vaig tallar a fulla de bisturí. Entre el paper i el cilindre encara hi vaig afegir una antiga funda de coixí doblegada, per a donar-li més força, assegurar el gofrat i de pas, crear en el revers unes arrugues que delaten que soc una mica maldestre i poc fina, a vegades. Per últim, confessar-te que et vaig escapçar perquè a l’original hi vaig veure taques i això sí que no ho tolero: la imatge ha de lluir perfecte i jo no gosaria desgraciar-la. Haig de dir que al format deu per deu llueixes més present que no pas a l’altre format on vaig estampar-te. Aquí ets només tu, suportada pel paper que fa les funcions del sauló que va arrelar-te, allà a la vinya. Crec que he tancat un procés i n’obro un altre. Em sento satisfeta, com feia dies que no em sentia, i això em compensa. M’ajudes a estar present i a escoltar-me amb calma. No tinc res a dir, ni queixes ni laments. No hi ha res a produir, ni hores a comptar. Tinc la sensació que ets capaç de contenir el temps que des de fa uns mesos se m’escola i això m’enganxa. Et soc devota.
L’obra
Les obres presentades en aquesta exposició col·lectiva han estat l’excusa per a introduir un projecte amb el qual hi he estat treballant des de fa ja un any. Articulen totes elles el diàleg, la descoberta i el procés de transformació que he viscut en entrar en contacte amb una antiga vinya.
El projecte entrellaça històries i veus que m’arriben i que intento plasmar a través de tots aquells llenguatges que em permeten expressar-me. Aquí veureu serigrafies (una d’elles a dues pantalles), un fotogravat a partir d’una aquarel·la original, un linogravat i gravats fets amb matriu de tetrabric.
Vull donar les gràcies: a les meves companyes de taller, la Marta, la Carme, en Francesc i la Berta, per la seva generositat; a la Tina Araüna pel seu ajut a l’hora de preparar i estampar les serigrafies; i a la Maria Pujol, del taller Manera Negra, per preparar-me la matriu de fotogravat.
El procés o les variables indefinides
El paper, el gruix del paper, el temps que ha estat en remull, el temps que ha estat fora de l’aigua, la composició de l’aigua, la temperatura de l’aigua, la temperatura del taller, la pressió del tòrcul, la neteja de superfícies de treball, la neteja de les mans, l’elecció del color de la tinta, la seva densitat, la seva transparència, l’entintat, la tinta que decideixes treure o deixar a la matriu, el temps d’espera de la matriu entintada, el registre, les proves, l’assecatge de l’estampa, els marges al paper i l’estat d’ànim, entre d’altres.
Llistat d’obres disponibles no exposades
